PLE

PLE són les sigles en anglès de (Personal Learning Environment) són sistemes que ajuden als estudiants a prendre el control i gestió del seu propi aprenentatge. Això inclou el suport als estudiants:

• Fixar els seus propis objectius d'aprenentatge.
• Gestionar el seu aprenentatge, la gestió dels continguts i processos.
• Comunicar-se amb altres durant el procés d'aprenentatge.

Amb tot això poden aconseguir els objectius de l'aprenentatge. El PLE es basa en 3 característiques que són:

• Fonts d'informació.
• Modificació.
• Amb qui va aprendre.

Un PLE pot estar composat d'un o més subsistemes: així, pot tractar-se d'una aplicació d'escriptori o composat per un o més serveis web.

A classe vam fer en grups l'imatge que poder veure a continuació. L'activitat consistia en buscar una imatge que ens suggeris alguna cosa sobre el tema dels PLE.

Wikipedia. Entorno Personal de Aprendizaje. Recuperat a http://es.wikipedia.org/wiki/Entorno_Personal_de_Aprendizaje

PDI

L'altre dia a classe vam fer servir el programa notebook aplicat a les PDI. Les PDI que predominen són les de la marca smart. El projecte que vam dur a terme va ser fer una presentació per a poder utilitzar-la en l'àmbit educatiu.
Us deixo l'enllaç on podeu trobar les diferents presentacions que vam crear o modificar.
https://drive.google.com/a/blanquerna.url.edu/?tab=wo#folders/0ByBXAuXVLfsVSF9DY1ZycENlbUU

Crec que l'ús de la PDI amb notebook és una eina molt dinàmica per poder-la fer servir a classe amb els nens. Em sembla un gran avenç passar de la pissarra de guix/ bolígraf a la pissarra digital. Les PDI responen a les necessitats de la societat i l'escola d'avui dia.
Aquesta pissarra permet l'accés directe a informació d'internet. M'agrada molt el fet de que els nens puguin fer recerca directa sobre el que tracten a l'aula i pugui ser projectat a la pissarra. De totes maneres, penso que el professor no pot dependre només de les noves tecnologies, aquestes haurien de ser un suport per a ell, no la base principal. No podem oblidar que les noves tecnologies poden fallar en qualsevol moment, i el mestre ha d'estar preparat per haver de canviar la dinàmica de la classe i poder continuar amb ella, és a dir, ha de tenir un plan B.

Una de les aplicacions que té la app de notebook és que permet esborrar i escriure conceptes, idees, imatges, etc. Amb aquesta app pots crear moltes activitats molt més dinàmiques que les tipiques fitxes característiques de l'escola tradicional.
Desgraciadament no totes les escoles disposen encara d'aquestes pissarres, ja que són més cares que la  tradicional, tot i que a la llarga el rendiment, el profit que se'n treu, i el ventall de possibilitats que ens ofereix és infinitament més gran que el de la pissarra tradicional.

La Taxonomia de Bloom

La taxonomia  d'objectius de l'educació coneguda també com la taxonomia de Bloom és una classificació que inclou diferents objectius i habilitats que els educadors poden proposar als seus estudiants. La idea va sorgir en una reunió de l'Associació nord-americana de psicologia en 1948, amb la finalitat de facilitar la comunicació i l'intercanvi de materials entre examinadors. La comissió encarregada va ser liderada per Benjamin Bloom, psicòleg de l'educació a la universitat de Chicago.
La taxonomia de Bloom inclou recordar, entendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear.

• Recordar: reconèixer, llistar, descriure, identificar, recuperar, anomenar, localitzar i trobar.
• Entendre: interpretar, resumir, inferir, classificar, comparar, explicar i exemplificar.
• Aplicar: implementar, desenvolupar, utilitzar i executar.
• Analitzar: organitzar, descontruir, atribuir, trobar, estructurar i incorporar.
• Avaluar: revisar, formular hipòtesis, criticar, experimentar, jutjar, detectar i provar.
• Crear: dissenyar, construir, planificar, produir, idear i elaborar.

Vikipèdia. Taxonomia de Bloom. Recuperat a http://ca.wikipedia.org/wiki/Taxonomia_de_Bloom 

A classe vam fer una activitat molt dinàmica i divertida. L'activitat consistia en fer grups, els diferents grups anaven rotant i havíem de crear diferents espais. Aquesta activitat em va agradar molt i va fer que la classe fos diferent a totes les altres. El projecte que vam dur a terme el podríem aplicar a les aules, ja que fomenta molt el treball en grup. Amb aquesta activitat podem aprendre del que saben els altres i ells de nosaltres, ja que consisteix en anar construint un projecte en grup.

https://sites.google.com/a/blanquerna.url.edu/la-taxonomia-de-bloom/

Conferència tablets i PDI

El passat 15 de novembre vam poder assistir a la conferència sobre les tabletes i IPads a l’aula.

En la conferència van explicar que eren aquests dos elements i quines utilitats tenen.

La pissarra digital és molt més que una pissarra normal. Està formada per un ordinador, un projector i una pantalla que és tàctil.

Un dels conceptes que van explicar va ser que la tecnologia hauria de ser un ajut per l’aprenentatge i no només per magnificar el que els mestres ja saben fer que és explicar.

Van explicar que el Col·legi Mare de Déu de la Mercè feia ja 6 mesos que treballaven amb iPads i tenien PDI des de P3 fins a 6è. Els iPads els poden trobar en les classes d’anglès, en treballs per projectes, en racons, etc.  Les apps més utilitzades són a les classes de matemàtiques, de llengua i expressió oral. Les apps es trien depenent del tema que es treballi. També fan servir apps autocorrectives.

Una de les preguntes que van sorgir va ser si els nens amb dificultats tenen les mateixes oportunitats que els que no fent servir aquest tipus de tecnologies. Per la nostra sorpresa ens van explicar que hi ha apps que ells poden fer servir. Amb aquestes activitats s’ha vist que els nens amb problemes es veuen molt més motivats.

Durant la conferència vam poder anar fent tweets, allà vaig posar la meva opinió sobre les noves tecnologies i sobre el que pensava durant la sessió.

La meva reflexió és que els mestres no poden dependre de les tecnologies, ja que no sempre poden funcionar i han de tenir altres recursos per poder fer la classe. Crec que un iPad no dóna la sensibilitat que necessitem per tractar amb nens, les noves tecnologies també tenen limitacions.

Adjunto una foto d'uns nens fent activitats amb l'iPad que ens van projectar a la conferència.

Content Curation- Scoop-it

Content curation és l’acció que fem nosaltres quan seleccionem informació de la xarxa. Podem tenir el perill d’infoxicar-nos. 

Tenim un accés d’informació i se'ns fa molt difícil de poder seleccionar la informació. La dificultat no està en accedir, sinó en seleccionar. Cada cop hi ha eines a la xarxa que ens permeten fer la curació de l’informació.

Podem reeditar notícies d'altres persones.

Unes de les eines que vam fer servir a l'aula va ser Scoop-it.

Scoop-it és una eina online pràctica per a realitzar i compartir la vigilància reactiva d'informació de les paraules claus de la teva elecció. Està connectat a diferents fonts d'informació com Google ( blogs, actualitats...) i el twitter, Scoop-it permet compartir en forma de diari personal les millors pàgines web sobre temàtiques específiques.

REFLEXIÓ PERSONAL

Crec que el fet de saber seleccionar la informació és una tasca força complicada, ja que cada cop tenim més informació i es fa difícil poder trobar la correcta. És molt important ensenyar als nens a fer recerca de la informació i saber triar entre tot el ventall aquella que més convingui.

L'eina Scoop-it és molt útil per la cerca de notícies. Personalment no em va agradar gaire, és una eina que jo encara no faig servir.

En l'àmbit educatiu la podríem fer servir a l'aula per la recerca d'algun tema, buscar notícies relacionades amb el que estem treballant a classe, etc.

Aquí us deixo una de les meves activitats en scoop.it http://www.scoop.it/t/les-tablets-i-les-pdi-les-aules